El teu missatge visual i acústic d'avui, a la vegada de ser molt agradable com de costum ja ens hi tens habituats, torna a ser una invitació a reflexions profundes i personals. Molt be. PTNS.
Mirallets, ullets d'estel, bocins de claror trencada, si us pogués arreplegar us baixaria. Faríeu de fanalets a la fosca cantonada, i el carrer negre i desert com un firal lluiria!
Puedes imaginar lo bien que luce tu ave en mi escritorio,ha desplazado a las preciosas montañas de Té la mà,que a su vez desplazó a otra de Col.lecció de m...,pero hay días suficientes para turnarlas,me traéis maravillas de vuestras salidas. Esta de hoy es misteriosa ,es mejor mirarla sin más. ¡qué manía nos metieron por querer explicarlo todo! ¿verdad? hay que detenerse y disfrutar. Ayer pasé por tus fotos,no has visto las tonterías que te escribe una tal María Teresa...doncs..sóm jo.Un abrazo
Quina passada.Tot (acabaré entenent de fotografia), tot ho trobo molt encertat i bell. El títol, el contingut (els continguts en general són la meva debilitat, sé que un tòpic és "ui, l'important és el com", doncs un bon com sense res és una bajanada i a l'inrevés pot no ser-ho: hi han maneres poc presentables que poden amagar un bell contingut, hòsties m'enrotllo).M'agrada tot de la fotografia i especialment la realitat-desig que conté, que "sempre hi ha un raig de llum", tot i que a vegades més enllà de la foscor. Hi vull correspondre, amb gratitud, i emfatitzar (potenciar) el raig: crec que he aconseguit incorporar la música al meu blog (que estic segur que t'agradarà). Besets
Que manera de medir la luz para brindarnos esta geometria natural en forma de claros y oscuros. Alucino con tu facilidad para transmitir el mensaje. Soy tu fan numero uno. Saludos.
La foscor sempre ens envolta, igual que la llum, nomes em de saber veure-la..
13 comentaris:
La fotografia és un poema de llums i ombres. Tal vegada has retratat la vida...
Potser no som res més que una suma i una resta de llum i ombra. Tot el demès és pura imaginació...
Una abraçada luluji.
onatge
Vaig a treure el cap per la finestra a veure si el trobo. Bona foto com sempre.
en la foscor en d'obrir la porta, senzillament hi entra la llum, llavors tot esdevé clar, es fa llum.
m'agrada aquesta foto, l'angle tant personal i il·lustrativa d'aquest pas, de la penombra a la llum...
petons i molt bon dia, preciosa...
ps:
si! comentari furtiu, sempre m'enganxes en... :-))
el blanc i negre té un misteri que no han sabut donar-li la tecnologia digital
petonets
El teu missatge visual i acústic d'avui, a la vegada de ser molt agradable com de costum ja ens hi tens habituats, torna a ser una invitació a reflexions profundes i personals. Molt be.
PTNS.
Rager
Nit
Mirallets,
ullets d'estel,
bocins de claror trencada,
si us pogués arreplegar
us baixaria.
Faríeu de fanalets
a la fosca cantonada,
i el carrer negre i desert
com un firal lluiria!
Joana Raspall (1998)
I tu l'has sapigut trobar amb aquesta imatge ;)
Un joc de llum i ombres desde un bon angle, m´agrada molt aquesta imatge !! felicitats i bon cap de setmana guapa !!!
Puedes imaginar lo bien que luce tu ave en mi escritorio,ha desplazado a las preciosas montañas de Té la mà,que a su vez desplazó a otra de Col.lecció de m...,pero hay días suficientes para turnarlas,me traéis maravillas de vuestras salidas.
Esta de hoy es misteriosa ,es mejor mirarla sin más. ¡qué manía nos metieron por querer explicarlo todo! ¿verdad? hay que detenerse y disfrutar.
Ayer pasé por tus fotos,no has visto las tonterías que te escribe una tal María Teresa...doncs..sóm jo.Un abrazo
Moly maca Luluji, m'agrada el b/n i el dinamisme que as creat amb les lineas, ets un geni. Salutacions maca
Quina passada.Tot (acabaré entenent de fotografia), tot ho trobo molt encertat i bell. El títol, el contingut (els continguts en general són la meva debilitat, sé que un tòpic és "ui, l'important és el com", doncs un bon com sense res és una bajanada i a l'inrevés pot no ser-ho: hi han maneres poc presentables que poden amagar un bell contingut, hòsties m'enrotllo).M'agrada tot de la fotografia i especialment la realitat-desig que conté, que "sempre hi ha un raig de llum", tot i que a vegades més enllà de la foscor.
Hi vull correspondre, amb gratitud, i emfatitzar (potenciar) el raig: crec que he aconseguit incorporar la música al meu blog (que estic segur que t'agradarà).
Besets
m'agraden les teves fotografies, aquesta en especial :)*
Que manera de medir la luz para brindarnos esta geometria natural en forma de claros y oscuros. Alucino con tu facilidad para transmitir el mensaje. Soy tu fan numero uno. Saludos.
Publica un comentari a l'entrada