01 de març, 2008

Somnis trencats


Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.


Lluís Llach



boomp3.com

9 comentaris:

onatge ha dit...

La fotografia ja és un poema.
I tothom tenim un "Ni que només fos..."

onatge

Striper ha dit...

Ni que nomes fos per consolar l'anima uns instants.

romanidemata ha dit...

instant intim...

la fotografia i el poema que mostren la pèrdua...
en la teva pròpia existència, en viure tens el cònsol.

una abraçada molt forta i molts petons, preciosa.

jo artin au ha dit...

Carai quines fotos... que harmonitzen tan bé amb els comentaris.
Salut

Rita ha dit...

He fet una ullada al bloc i m'ha agradat molt. Unes fotos molt maques. Et felicito!

Anònim ha dit...

Senzillament espectacular. Enhorabona t'ha quedat de luxe.
Salutacions.

Jobove - Reus ha dit...

quina mà més bonica que tens

petonets

Anònim ha dit...

bona imatge i bona canço.

petons

JordiStQgat ha dit...

Molt bona idea i imaginació. Els colors són fantàstics.