21 de març, 2008

Trist final



9 comentaris:

Pedro R. García Jódar. ha dit...

Gaudeixo molt amb la fotografia en b/n y aquesta em sembla fascinant. Es molt trist veure com tot acaba per ser inutil e inservible. M'agrada la soga en primer pla amb aquest vaixell en una inmillorable situacio dins el marc de la fotografia. Bones vacances de setmana santa.

Striper ha dit...

Tot te un final, pero en tot cas que le quiten lo navegado.

toti ha dit...

Una imatge que ens diu que tot s'acaba un dia o un altre....i amb b/w encara ens hi fa pensar més, oi??

Un petonet !

romanidemata ha dit...

molta tristor, molta pena, d'aquesta imatge que traspassa...
juntament amb la música que ambienta el final...
una imatge que diu molt més del que es veu; un s'imagina quan la van construir, i el que va navegar...
la llum, els tons de gris i la composició ben realitzats...

bon dia, petons bon divendres, preciosa.

agerbaf osram ha dit...

Lluluji,
es la crua realitat, però.........es primavera!. Vinga, un somriure i a gaudir de la vida que ara passa.
La teva foto al·legòrica, t'ha quedat molt be.
PTNS.

Rager

Jesús M. Tibau ha dit...

Una barca sense mar; sí, un mal final

Una ha dit...

Como decía Tagore "Nadie da gracias al cauce seco por su pasado" Nostalgia por el tiempo pasado y agradecimiento por los servicios prestados. Es preciosa y atemporal.

jo artin au ha dit...

...potser no és tal el final... si el que queda ha estat recollit en una bella imatge i mira com aquesta barca encara navega pels caps dels que aquí comentem.
Besets

onatge ha dit...

Una imatge que ens recorda que tothom i tot, neix amb data de caducitat.
La barca sense rems,
sense viatge,
sense hortizó,
sense xarxa,
sense mar ni onatge.
Només la sorra com un cementiri trist a sol i serena.

fins ara, onatge