Et deixo un pont de mar blavaque va del somni fins els teus ulls,
des d'Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.
Et deixo un ram de preguntes
perquè t'emplenis els dits de llum
com la que encén l'esguard
dels infants de Sidó.
Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.
Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l'amor...
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.
Et deixo un pont d'esperança
i el far antic del nostre demà
perquè servis el nord
en el teu navegar.
Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d'un blau lluminós
que cantava a l'Alguer
per cantar el seu enyor...
Et deixo l'aigua i la set,
el somni encès i el record.
I a Ponza la mort
per viure cara al mar.. el mar... el mar.
L'espai ple de llum
on s'emmiralla el mar... el mar... el mar.
El blau del nostre silenci
d'on sempre neix la cançó.
Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la ràbia del cos,
amb el goig de l'amor...
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.
Miquel Martí Pol
Per na H i D, amb estima.
5 comentaris:
Quina sort la del poeta capaç de cantar a la humanitat d'aquesta manera i el músic que ha sentit el so de les paraules i ens les comunica.
La teva imatge, a joc.
EXUBERANT!.
Rager
Un poema fantastic de un poeta extraordinari.
amb el sentiment de l'amor
amb l'impetu de l'instint,
amb la llum de l'enteniment...
un poema ple de vida, com la fotografia i la música.
bona tria
petons i bona nit, preciosa
Un trenat preciós: la fotografia, el poema i la música. Quin bon gust.
Una abraçada.
Imatge text i música, un triangle perfecte. Un cant a la vida. Un sembrat pel record.
Una abraçada pel temps que encara ens queda per viure.
onatge
Publica un comentari a l'entrada