Al poble on vaig neixe habia una gran fabrica anomenada fabrica vella, recordo de petit las sirenes, i el munt de gent vestida de blau, entran i sortin.
La decadència de les fabrica, també és la nostra pròpia decadència; menjavem del treball a la fabrica i no pas dels pisos fets de paper de fumar i venuts a preu d'or. Ara la fabrica és l'esquelet de l'especulació més despiadada.
Ara la fabrica ens mira, se sent perduda, abatuda, estrangulada...
La fotografia arquitectonica da mucho juego. Es una tematica que cada vez me quita mas tiempo. En este caso, a diferencia de el post anterior has elegido una serie de edificios viejos, triste, sin color. De todas formas has sabido leer muy bien y has transmitido una sensacion de movimiento,les has dado vida, aunque solo sea por un momento. Mis felicitaciones. Saludos.
Este mes he visto muchas fotos que hizo mi hija en Nueva York y éstas me las recuerdan,siempre me llamaron la atención ese tipo de escaleras . Ya ves cuando a los edificios se les abandona,le salen plantas. En la parte derecha de mi blog verás fotos,por supuesto que no pretenden ser más que retazos de nuestra vida. Un abrazo.
9 comentaris:
Una sèrie de fotos fantàstica,
un passat... el pas del temps...
Al poble on vaig neixe habia una gran fabrica anomenada fabrica vella, recordo de petit las sirenes, i el munt de gent vestida de blau, entran i sortin.
m'agraden les textures i els tons dels totxos d'aquestes naus, velles fàbriques majestuoses, com catedrals de l'industria.
els angles fantàstics, trencadors, els detalls ben captats, il·lustratius...
petons i bon dilluns, preciosa, a passar un bon dia...
c
La decadència de les fabrica, també és la nostra pròpia decadència; menjavem del treball a la fabrica i no pas dels pisos fets de paper de fumar i venuts a preu d'or. Ara la fabrica és l'esquelet de l'especulació més despiadada.
Ara la fabrica ens mira, se sent perduda, abatuda, estrangulada...
Les teves fotografies sempre són un testimoni.
Una abraçada.
onatge
Són com un monstre, com un gegant cansat i vençut pel temps, estragat, rendit.
La fotografia arquitectonica da mucho juego. Es una tematica que cada vez me quita mas tiempo. En este caso, a diferencia de el post anterior has elegido una serie de edificios viejos, triste, sin color. De todas formas has sabido leer muy bien y has transmitido una sensacion de movimiento,les has dado vida, aunque solo sea por un momento. Mis felicitaciones. Saludos.
Este mes he visto muchas fotos que hizo mi hija en Nueva York y éstas me las recuerdan,siempre me llamaron la atención ese tipo de escaleras . Ya ves cuando a los edificios se les abandona,le salen plantas.
En la parte derecha de mi blog verás fotos,por supuesto que no pretenden ser más que retazos de nuestra vida. Un abrazo.
molt bona serie!!
salut i bones fotos!
Si les parets parlesin...
Tu les fas parlar una mica. Bona sèrie!
Publica un comentari a l'entrada