Hola, Lucia, soc la Lluïsa del Bloc. Avui acabo les meves minivacances i no volia deixar de passar a veure les teves darreres fotos. Tenen el teu segell que fa que deseguida que veig una foto, practicament sapigui que es teva. Espero que estiguis bé. La teva creativitat, continua en un inmillorable estat de salut. Molts petons!
La imatge -i des d'un punt de vista preciós- m'ha fet recordar un pensament d'Unamuno que trastoca una dita, d'aquestes que tan expressen el nostre conservadorisme que a la vegada ens talla tantes ales a la creativitat: ... más vale intentar alcançar ciento volando que tener pàjaro en mano, por ver si nos crecen alas" Besets.
Hola luluji, una fotografia suggeridora. Personalment volo cada dia. Em trec les sabates de plom. Deixo totes les pedres socials a la vorera i volo ben enlaire o ran de mar...
Quasi diria i dic, que ha de ser impossible viure sense volar, només amb els peus aferrats a terra. Volo a cavall dels mots. Volo amb les ales del poema. Del silenci en faig la vela i amb vent de soledat, ben amunt...
Dons no estaria malament poguer volar i tenir la sensació de ser una mica lliure, la foto ben captada i el colors magnifics !!... Salutacions guapa !!!!
14 comentaris:
que guapoooo!!!
m'entren ganes de posar-me a volar amb ell...
un petó
i moltes gràcies
m
Si jo tambe vull volar lluny de les angoixes, vinga aixequem el vol.
Hola, Lucia, soc la Lluïsa del Bloc.
Avui acabo les meves minivacances i no volia deixar de passar a veure les teves darreres fotos. Tenen el teu segell que fa que deseguida que veig una foto, practicament sapigui que es teva.
Espero que estiguis bé. La teva creativitat, continua en un inmillorable estat de salut. Molts petons!
doncs a volar!
una imatge molt il·lustradora de l'instant d'aixecar el vol...
els reflexes i la llum molt nets, el moviment ben congelat.
m'agrada com totes les que fas.. :-)
petons i molt bon dia, encara que rúfol, preciosa.
i salut!
La tècnica per a treures el barret, els colors i la definició magnífiques.
Una salutació.
val !!!
La imatge -i des d'un punt de vista preciós- m'ha fet recordar un pensament d'Unamuno que trastoca una dita, d'aquestes que tan expressen el nostre conservadorisme que a la vegada ens talla tantes ales a la creativitat: ... más vale intentar alcançar ciento volando que tener pàjaro en mano, por ver si nos crecen alas"
Besets.
Com m'agradaria volar
per anar d'aquí allà
sense horaris, ni maletes,
ni cues de mai acabar.
Amb les ales desafiant el vent
i la mirada sempre aball
per veure molt netament
uns paisatges sense iguals.
I aterrar allà on vulgui
sense permisos ni maniobres
buscant, això sí,
un món de persones.
Precioso,precioso, parece que quiere alcanzar el sol para sentirlo por todo el cuerpo.Un abrazo.
Que bonic! Aques hivern hi havia una colònia d'ànsars als aiguamolls de l'Empordà.
Has provat de fotografiar-los volant?
T'has posat les piles!!!
Feia dies que no entrava a el teu blog i....feina!!!!
Salut!!!
Hola luluji, una fotografia suggeridora. Personalment volo cada dia. Em trec les sabates de plom. Deixo totes les pedres socials a la vorera i volo ben enlaire o ran de mar...
Quasi diria i dic, que ha de ser impossible viure sense volar, només amb els peus aferrats a terra.
Volo a cavall dels mots. Volo amb les ales del poema. Del silenci en faig la vela i amb vent de soledat, ben amunt...
Una abraçada. onatge
Dons no estaria malament poguer volar i tenir la sensació de ser una mica lliure, la foto ben captada i el colors magnifics !!...
Salutacions guapa !!!!
Como siempre. Has captado el momento preciso. La composición genial. Esta donde tiene que estar. Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada