17 de febrer, 2008

Llegendes de Taradell








Diuen que en aquesta fabrica, Comercial Sert, " El Tint " de Domènec Sert i Rius....
Va donar lloc a una historia d'amor tràgica, la minyona enamorada del senyor, no va poder suportar la seva existència sense ell, ja que el senyor, es va casar amb una senyoreta, i tots els desitjos, que la minyona podia tenir, es van evaporar, i va decidir treure's la vida, i es va llençar per la finestra...
Des de llavors, diuen, que la seva anima roman per les finestres de l'edifici....potser la veieu....

boomp3.com

10 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

ja el tens preparat sortirà avui
(animals mitològics) de res !!!

Anònim ha dit...

Estampa poètica ... poètica, de gom a gom.
Salutacions

Anònim ha dit...

Les fotos tenen encant!
I després de llegir la llegenda he pensat que ves que no sigui l'esperit de la minyona...

Bataneu ha dit...

Per què totes les històries d'amor han d'acabar en tragèdies? No ho he entès mai. Sembla com si algú volgués que els amants no fossin feliços.
La sèrie de fotos és molt bona.

romanidemata ha dit...

Llegendes de les ànimes que es queden els llocs que no volen marxar dignes de films...

Bones fotos, els tons i els enquadraments molt bons , et transmeten iuiu, perquè mai se sap.

petons i bona nit, preciosa.
bon dilluns, el què queda...

Enric Sirera ha dit...

Molt bona serie, m'agrada molt la llum.
Jo fa temps vaig fer un repotage sobre les colònies tèxtils de el Llobregat, i les teves m'ho recorden molt.
Jo no soc ningú, però des de que t'he
"conagut", has evolucionat molt fotogràficament.salut!!!

Abi ha dit...

quines fotos més boniques, a mi també m'agrada fer-ne, però no em surten tan bé!!!

JordiStQgat ha dit...

Has sabut triar la llum del dia més màgica i sensorial en concordància amb la història. M'agraden molt totes.

m.angels ha dit...

La historia de la minyona es un altre ben diferent:
Era el dia que arribaven per passar aquí l'estiu i la noia no coneixia la casa i es va precipitar pel forat de l' ascensor i es va matar. Hi havia un muntacàrregues que era a la cuina , s'utilitzava per pujar i baixar menjar de un pis a un altre. Aquesta es la verdadera historia i soc de Taradell i ho se segur,no se don as tret la teva o qui t'ha l'explicat preo no es verídica.

Anònim ha dit...

les fotos m'agraden molt,es un lloc em molt d'encant,llàstima que esta tot destrossat.